divendres, 23 d’abril del 2010

BONA DIADA DE SANT JORDI

Avui us explicaré la llegenda del cavaller...

Temps era temps va aparèixer un drac monstruós, podia caminar, volar i fins i tot nedar. A més quan s'enrabiava treia foc pels queixals! Aquesta fera sempre tenia molta gana i es menjava tot allò que es trobava al davant.
Els habitants de la població tenien por. Molts cavallers i soldats s'havien enfrontat al drac però no van tenir èxit, tots havien acabat derrotats. La gent va pensar donar-li cada dia un parell d'animals, així li calmarien aquesta fam al temps que els deixava un poc més tranquils. Primer es va menjar els porcs, després les vaques, els pollastres... però va arribar el dia en què les granges es van quedar buides, el monstre s'havia menjat tot el bestiar!
El poble estava atemorit i van decidir anar a buscar una solució davant el seu rei:
- Majestat! què farem?!
- Cada dia, mitjançant un sorteig, triarem una persona del veïnat i serà lliurada al drac perquè se la mengi.

I així ho van fer durant molt i molt de temps però, un dia, l'atzar va voler que toqués a la filla del rei ser portada davant del monstre. La princesa estava molt espantada, el rei horroritzat i la reina desconsolada.
Finalment van acompanyar la jove a la cova del drac. El monstre es va posar molt content i va treure per la boca unes grans flamerades però, en obrir la boca per menjar-se-la va arribar Sant Jordi, muntat en un preciós cavall blanc i una armadura daurada.
- Atura't monstre fastigós!! ja n'hi ha prou de fer mal a aquesta gent!
Després d'un dur enfrontament, Sant Jordi va matar el drac d'un cop de llança. De la sang del drac vessada al terra va créixer un roser. El cavaller va agafar una rosa vermella i li'l va lliurar a la donzella en senyal d'amor.

És aquí on comença la tradició de cada 23 d'abril que consisteix a regalar una rosa a les persones que estimem.

Bona diada de Sant Jordi!!

dijous, 22 d’abril del 2010

PRESENTACIÓ

Per començar, he pensat explicar el títol del bloc. Per fer això he buscat els dos mots principals, fil i paraula, al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans i de cada entrada he triat les següents accepcions:

Fil
1. Cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d'una llargària indefinida, format ajuntant i torçant fibres o filaments, que serveix per a cosir, fer teixits, etc.

8. Il·lació entre les parts d'un discurs, d'una argumentació, etc.

Paraula
1. Allò que és dit.

2. Mot en tant que serveix per a expressar el pensament.

4. Facultat d'expressar el pensament mitjançant el llenguatge articulat.

Llavors, aquest serà un espai on compartir qualsevol pensament, qualsevol cosa que es vulga expressar, experiències, reflexions, etc. I així, a poc a poc, anar entrellaçant el fil per fer el nostre teixit, d'on podrem obtenir conjuntament, diversos coneixements i habilitats.

Ara, us anime a participar fent els vostres comentaris i suggeriments per traçar junts la trajectòria d'aquest cordill...