dimarts, 25 de maig del 2010

Un fil d'imatges i lletres

Ara us proposo una nova activitat, és una activitat més creativa i, per tant, requereix un major esforç i un poquet d'imaginació.
Es tracta de fer un microrelat, així que mirem què és això...
Un microrelat, també anomenat microconte o minificció, és una narració de temàtica ben diversa, caracteritzada per la seva brevetat, i com conseqüència d'aquesta, ha de ser concisa, ja que com diu Quim Monzó al conte Trenta línies "... En un conte, cada nova línia no és una línia més sinó una línia menys..."
Aquí teniu una presentació d'imatges numerades (per cert, són meves!!), es tracta de triar-ne una i a l'espai de comentaris escriure una petita narració. Pel que fa a l'extensió és lliure però tenint en compte quina és la característica principal d'allò que pretenem fer.

>

Vinga, ànim i originalitat!

15 comentaris:

  1. Imatge nº 4

    Has deixat petjades molt fondes a la meva platja. I tu ja no hi ets.

    El mar quotidià, immens i intens, les esborra totes, no importa gens la seva fondària.

    ResponElimina
  2. IMATGE 3: EL TRIANGLE

    Feia temps que les bessones s'havien enamorat!

    Potser ho feren alhora, o en un curt lapse de diferència, com tot el que havien fet fins ara a la vida, sempre juntes, sempre plegades, mai més allunyades l'una de l'altra que el curt espai qe separa una petjada de l'altra.

    Ho portava cada una en secret, amagant-ho curosament a la companya, com si aquell foc intern de desig que les consumia entre sola i lona, entre carn i cuiro, fos el preludi d'una possible ruptura en el futur, un allunyament definitiu que esborrés per a sempre la seva identitat com a éssers de substància parella.

    I allà, al fons, hi era ell, guaitant indolent des del darrera de la maleta viatgera, amb el seu posat d'aventurer i esportista, una mica "snob", amb certs trets d'avantguarda. Semblava que aquell aire de devorador de camins i aventures fos tarja de presentació suficient, si fa o no fa, que garantís per igual fer la volta al món, pujar-n'hi el cim més imponent o embadalir i conquerir el cor d'aquell parell de femelles.

    El triangle d'amor o d'odi, de passió o de rancúnia, està servit, lector o lectora: tan sols la teva imaginació n'és capaç de desentrellar-ne el misteri sense que hi sobri ni una sola paraula...

    ResponElimina
  3. En veure les passes a la sorra i sentir les veus de les noies que jugaven a pilota va plorar. La mar l'havia respectat altre cop. El seu cos nu era ple de salabror i les cabells plens de crostes de sal i algues. Sentia la llengua com si fos de suro, tenia sed i gana. Però va fer l'esforç de aixecar-se i posar un peu darrera l'altre, seguint les passes. Era tant difícil tornar a Ítaca.

    ResponElimina
  4. He triat la imatge 4.

    Quan vaig despertar, la mar no havia aconseguit esborrar les seues passes. Ja no hi era.

    ResponElimina
  5. Imatge #3

    Mirant aquesta porta oberta, sento una veu que em diu:
    "Ja és hora de posar-te dempeus i tornar a caminar"


    http://fonsdarmari.blogspot.com/2010/05/aturada.html

    ResponElimina
  6. Els gira-sols em donen l'esquena. Comprovar que no sóc el centre del món m'alleuja i em deprimeix alhora.

    ResponElimina
  7. Imatge 4

    -Acosta't, si us plau - li pregava ella.
    Però malgrat que ell caminava, a passes llargues, mai aconseguia apropar-se; com si al caminar, ella reculés, sense adonar-se'n.

    ResponElimina
  8. Imatge 4

    -Vine cap a mi, si us plau - li va dir ella.
    Però malgrat que ell caminava a gambades, no aconseguia acostar-s'hi; com si al caminar ell, reculés ella.

    ResponElimina
  9. Imatge núm. 1

    El temps matà un altre cicle, amb bales de palla.

    ResponElimina
  10. Imatge 2
    El gira-sol de la coordenada:( fila tres, columna cinc)va comunicar-se per pètal-mòbil amb el gira-sol de la coordenada 205-47....vine! em sento sol!

    ResponElimina
  11. Imatge 2.-

    Sempre havia volgut conèixer en Vincent. La seva gran sorpresa va ser quan se'l va trobar, en persona! enmig del camp de gira-sols.

    ResponElimina
  12. Imatge- 4

    Fa temps pensava que eres important... En vaig tenir prou amb portar les teves petjades a la platja perquè l'aigua les esborrés totalment. No em va fer gens de mal, al contrari, va ser agradable. Ara visc més tranquil·la, sóc més feliç i respiro millor.

    ResponElimina
  13. Imatge 2:

    Només desitge que el nostre rellotge marque sempre l'hora exacta i que els gira-sols mai no es tornen del color de la nit.

    ResponElimina
  14. Imatge número 5:

    Verdures a punt per escalivar. Aquell moment en què tot és encara possible, com quan has de convertir la idea en un escrit.

    ResponElimina
  15. Aquest és d'Anna Salvador, m'ha fet molta gràcia.
    Imatge 4:

    - Que em creme!! Que em cremeee!!!

    ResponElimina